+34 932 701 620 socs@iec.cat

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana 35

Termini: 1 de març de 2024

Diàlegs sociolingüístics VI: Xavier Lamuela i Miquel Àngel Pradilla

De la teoria de la llengua literària a la reestandardització (1891-2024): els reptes actuals per a l’estandardologia catalana

Diàlegs sociolingüístics VI: Xavier Lamuela i Miquel Àngel Pradilla

Dimecres, 26 de juny a les 17:00, hora de Barcelona. En línia

Aquest any 2024 es compleixen quaranta anys de la publicació de Teoria de la llengua literària segons Fabra, de Xavier Lamuela i Josep Murgades, llibre que ha marcat l’estudi de l’obra de Fabra, i trenta anys d’Estandardització i establiment de llengües, de Lamuela. L’atzar ha volgut que en aquest aniversari s’hagi publicat Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica: Noves mirades des de la sociolingüística catalana, de Miquel Àngel Pradilla, que cita almenys el segon llibre de Lamuela. El període abastat de 133 anys (1891-2024) i la diversitat de perspectives entre Lamuela i Pradilla permetrà un diàleg molt profitós sobre els reptes actuals de l’estandardologia catalana.

Costa Carreras (en premsa) afirma que “d’una banda, l’estandardologia comparada (EC) té clarament un objecte, uns objectius, uns resultats i uns usuaris, i una mediació molt desenvolupada entre teoria i aplicació. I aplica una avaluació sistemàtica, utilitza vint-i-cinc metodologies i mètodes de treball des d’una perspectiva inter-, multi- o transdisciplinària, aplica divuit criteris comparatius i té perspectives pràctiques. D’altra banda, l’estandardització té uns clars objectius professionals, productes, serveis, usuaris, comportaments professionals i perspectives pràctiques. Per tant, l’EC s’està convertint en una subdisciplina acadèmica consolidada epistemològicament. A més, es pot dir que la relació entre l’EC i l’estandardització correspon al que Slama-Cazacu (1984: 76) anomena “circularitat”, que hem anomenat “espiral virtuosa” i per tant està dins del que s’anomena “lingüística aplicada””.

En el diàleg, els dos ponents debatran sobre els objectius, els marcs teòrics i les metodologies pertinents per a la (re)estandardització del català al segle XXI. Ho faran en sengles intervencions de 20 minuts cada un. Després d’uns 45 minuts de diàleg entre ells, s’obrirà un torn obert al públic connectat perquè hi pugui intervenir. Moderarà l’acte Joan Costa Carreras (vocal de la SOCS).

Per a assistir a la sessió, és convenient haver llegit els documents següents (que s’enviaran a qui s’inscrigui a l’acte), dels quals hauran partit els ponents:

a) Lamuela, Xavier (1994). “L’estandardització de les llengües subordinades”. A: Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona, Edicions 62, p. 131-142.
b) Lamuela, Xavier (2021). “Mentalitat de subordinació lingüística i espontaneïtat”. A: Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural, 1, 7. [https://catedra-unesco.espais.iec.cat/category/opinio-reflexio-i-informacio]
c) Pradilla, Miquel Àngel (2024). “L’estandardització de les llengües minoritzades. El repte del model”. A: Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des del sociolingüística catalana. València, Universitat, p. 55-80.

El formulari d’inscripció és a l’enllaç següent: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeAxQIBObfWXn8nQAYB9JbAIpCiLNrOQys4k3-IZH-ks4ZlLg/viewform?usp=sf_link

Inscripcions: fins no més tard del divendres 21 de juny a mitjanit.

Bibliografia citada
Costa Carreras, Joan (en premsa). “On the Epistemological Status of Comparative Standardology and Standardisation”.

Eleccions 12M: els partits es posicionen sobre temes de política lingüística per invitació de la SOCS

La Societat Catalana de Sociolingüística ha volgut conèixer el posicionament dels partits polítics amb representació parlamentària sobre vuit aspectes clau de la política lingüística: el rang que ha de tenir en la propera legislatura, el pressupost, el model lingüístic escolar o els requisits lingüístics per accedir a la funció pública són alguns dels aspectes que s’han preguntat.

El posicionament de cada partit s’ha obtingut mitjançant un formulari amb 3 o 4 opcions de resposta. Els partits que han acceptat la invitació han estat el PSC, Esquerra, Junts, la CUP i Comuns; la resta de partits no han respost els diversos correus que se’ls han enviat.

De les respostes obtingudes, s’extreu un consens dels partits a l’entorn de la voluntat d’augmentar el pressupost, de fer del català el centre de gravetat del model lingüístic escolar, d’aplicar obligatòriament els projectes lingüístics dels centres escolars o de considerar que el català està en una situació de minorització. En canvi, hi ha posicions diferents respecte del rang que ha de tenir la política lingüística, dels requisits lingüístics per accedir a la funció pública o de les inspeccions per l’incompliment de la legislació lingüística.

Podeu veure a continuació el posicionament dels partits, en infografies elaborades per Sandra Rius.

Altres entrades del blog

NOTÍCIES

Sinergies de recerca IV: GRESIB (UIB) / GREEVE (USAL)

Dimecres, 27 de setembre de 2023 a les 17:00 en línia. Enllaç a la sessió en línia: https://us02web.zoom.us/j/87005317248?pwd=N0pJK1JZdm5UTExNM0IvTFpxR1YxZz09 Les ‘Sinergies de recerca’ de la SoCS busquen fer dialogar projectes d’investigació de grups i universitats...

read more

DESTACATS

VIDEOTECA

https://40anys-sociolinguistica.espais.iec.cat

 

40 anys de Sociolingüística catalana