Número 34 (2024) – Monogràfic: «Llengües, mobilitat i migracions»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 34 (2024), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Llengües, mobilitat i migracions», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres.

Per a la secció monogràfica us convidem a col·laborar-hi dins el tema següent: «Llengües, mobilitat i migracions». La crida d’articles va dirigida a totes aquelles persones que hagin investigat i treballat en el tema de les llengües en relació a les mobilitats demogràfiques de persones, en tots els ventalls de contextos transnacionals: persones migrades per motius econòmics, polítics i/o familiars, de primera o segona generació (establerts o de pas), estudiants i professorat en contextos educatius de mobilitat internacional (com ara persones escolaritzades en Escoles Internacionals, o realitzant Erasmus o programes educatius amb estades a l’estranger), expatriats, demandants d’asil, jubilats que viuen en dos països simultàniament (per exemple, retirees que fan estades en segones residències), turistes mèdics, treballadors transnacionals establerts en més d’un país (gerents de multinacionals, operadors turístics, membres d’ONGs, etc.), o treballadors temporers en qualsevol situació de (no)-legalitat. Aquest ampli ventall de perfils de persones inclou qualsevol de les perspectives dins dels àmbits de la sociolingüística, l’antropologia, la sociologia, el turisme, etc., que s’hi relacionen, com ara el transnacionalisme i la globalització, l’educació global, els estatus de ciutadania, les polítiques lingüístiques referents a les mobilitats, i les organitzacions i institucions internacionals. Alguns investigadors han avaluat els usos, rols, significats socials del català i del multilingüisme en espais de recerca internacionals que inclouen contextos de llengües en contacte, contrast i/o conflicte. També n’han estudiat les actituds i ideologies lingüístiques (en discursos de tot tipus, en interaccions verbals situades, etc.) i les identitats lingüístiques (poli/ambivalents, híbrides, etc.) que emergeixen entre els parlants en els espais de recerca mencionats, incloent-hi anàlisis de les categoritzacions socials auto-/hetero-atribuïdes, les ‘bombolles’ de grups internacionals de parlants, i l’emergència de nous parlants, entre d’altres. Finalment, s’han fet estudis també sobre les causes, efectes i conseqüències que l’emergència dels contextos, espais i institucions socials de mobilitat i migratoris té vers la llengua catalana i el multilingüisme en la nostra societat.

Cal afegir que, a part de la possibilitat de publicar dins la part monogràfica del volum, les persones interessades poden, com és habitual, enviar articles per a la secció miscel·lània de tema lliure en el marc de la revista.

La revista publica els articles preferentment en català, però també rebem de grat articles de qualitat en altres llengües com el castellà, l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès i gallec, i l’alemany d’autors de fora del domini lingüístic català. Els articles han de tenir una extensió màxima de 40.000 caràcters amb espais (incloent-hi els annexos), i en el cas de les ressenyes, l’extensió màxima és de 10.500 caràcters amb espais. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 34 és l’1 de març de 2023, mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions> abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació. És recomanable que ens envieu una proposta abans mitjançant l’adreça de gestió tsc(arrova)iec(punt)cat.

Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles inèdits en els camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Les persones destinatàries de la revista són tant especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/>. La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca JCR (ESCI, WoS) i Linguistic Bibliography, té la màxima avaluació en el sistema CARHUS, i ha obtingut el Segell de Qualitat FECYT de reconeixement de la qualitat editorial i científica.

Des de la seua fundació (1976) i fins al número 14/15 (2000) la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n’és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a «Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil», el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana», el 24 (2014) a «Les ideologies lingüístiques», el 25 (2015) a «L’avaluació de la implantació de la normativa lingüística», el 26 (2016) a «Les llengües en les TIC», el 27 (2017) a «La transmissió lingüística intergeneracional», el 28 (2018) a «Llengua i poder», el 29 (2019) a «La llengua catalana i la mundialització», el 30 (2020) a les «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», el 31 (2021) a «L’estandardologia comparada: teoria i pràctica», el 32 (2022) a «L’avaluació de les polítiques lingüístiques», el 33 (2023) a «Llengua i economia», i el 34 (2024) a «Llengües, mobilitat i migracions».