Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana

 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 37 (2027) – Monogràfic:

«Llengües minoritzades, desigualtats i interseccionalitat»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 37 (2027), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Llengües minoritzades, desigualtats i interseccionalitat», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. La revista està indexada i avaluada en algunes de les principals bases de dades, com JCR (ESCI-WoS) amb Quartil 4; FECYT amb Quartil 4 (2023); Dialnet métricas amb Quartil 2 (2023); i compta amb un índex d’impacte de 10 a ICDS-MIAR. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Per a la secció monogràfica us convidem a col·laborar-hi dins el tema següent: «Llengües minoritzades, desigualtats i interseccionalitat», coordinat per Joan Pujolar (UOC). Entre les múltiples contradiccions que han caracteritzat la modernitat capitalista a Occident, hi ha la tensió entre el principi d’igualtat universal entre les persones i l’efectiva producció i reproducció de desigualtats entre grups socials que es diferencien, de manera interrelacionada i co-construïda, per raó de classe social, sexe, gènere, llengua, edat, adscripció ètnica o racial, origen nacional o geogràfic, religió o capacitats cognitives o motores. Cada forma de categorització ha anat acompanyada de contenciosos que han mobilitzat violència física i simbòlica contra els grups més febles que, al seu torn, s’han defensat com a tals a través de la mobilització col·lectiva, a banda de les formes de resistència i cura més individualitzades i ambigües. Un aspecte d’aquestes lluites ha estat l’esforç intel·lectual per comprendre les condicions de subordinació i específicament la necessitat de pensar les interrelacions entre els múltiples eixos de desigualtat, ja que el cos social està per definició conformat per persones a qui travessen multitud d’aquests eixos de categorització. Els moviments de transformació cultural i drets civils dels anys 60 visqueren de manera pràctica els conflictes que emergien de la diversitat interna pròpia. En aquella època començaren a sorgir reflexions sobre les relacions entre múltiples desigualtats que ja trobem en els primers escrits dels sociolingüistes valencians Lluís V. Aracil i Rafael L. Ninyoles, que parlen dels paral·lelismes entre la subordinació racial, de gènere i de llengua. Kimberlé Crenshaw, el 1989, posà nom a la qüestió, interseccionalitat, parlant sobretot des de l’experiència del feminisme afroamericà als EUA. Des d’aleshores, la idea s’ha anat popularitzant en múltiples moviments socials que cerquen d’articular lluites compartides que afrontin també reptes contemporanis com la sobreexplotació dels recursos i el medi natural, el canvi climàtic, l’expansió de la vigilància corporativa i estatal, els nous totalitarismes, etc. Amb tot i això, els debats sobre interseccionalitat en el món acadèmic i en els moviments socials rarament inclouen dins la conversa els processos de subordinació lingüística i l’experiència de les comunitats lingüístiques minoritzades. Això és especialment sorprenent tenint en compte el fet que les darreres dues dècades han experimentat una transformació radical de l’economia comunicativa mundial a través de la digitalització i el món en línia, la qual ha contribuït a consolidar el domini global de l’anglès fins i tot sobre llengües de gran pes i tradició demogràfics, econòmics i tecnològics.

De cara al número 37, invitem la comunitat lectora de TSC a fer-nos partícips de les seves reflexions i recerques de com diverses formes de desigualtat afecten les persones que parlen català i aquelles amb qui conviuen, sigui en els territoris tradicionals o en la diàspora. Us animem a presentar articles que plantegin aspectes de com les desigualtats travessen la comunitat lingüística catalana en termes que imbriquen la subalternitat lingüística amb altres formes de desigualtat. Desitgem de recollir un conjunt de contribucions que ens ajudin a aprofundir el nostre coneixement de l’experiència de minorització lingüística i que alhora constitueixin una aportació als debats globals sobre interseccionalitat als nivells social i intel·lectual.

La revista publica els articles preferentment en català, però també rebem de grat articles de qualitat en altres llengües d’autors de fora del domini lingüístic català. Els articles han de tenir una extensió màxima de 40.000 caràcters amb espais (incloent-hi els annexos), i en el cas de les ressenyes, l’extensió màxima és de 10.500 caràcters amb espais. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 37 és el 30 de setembre de 2026, mitjançant el formulari de la pàgina web <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/about/submissions> abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació. En el cas d’articles per al monogràfic és necessari que ens envieu una proposta de l’article abans de l’1 de març de 2026 a l’adreça tsc(arrova)correu(arrova)iec(punt)cat. En el cas dels articles en la miscel·lània i les ressenyes, és només recomanable que ens envieu la proposta abans de fer la tramesa de l’article.

A més, de cara al número 38 de Treballs de Sociolingüística Catalana, estem preparant un monogràfic sobre intel·ligència artificial i llengües minoritzades, amb la crida d’articles oberta fins el 30/9/2027. Si hi esteu interessats, no dubteu a escriure’ns.

Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles inèdits en els camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Les persones destinatàries de la revista són tant especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/>.

Des de la seua fundació la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú (1976-2002), posteriorment Emili Boix n’esdevingué el director (2003-2023), càrrec ocupat en l’actualitat per Natxo Sorolla. El número 36 (2026) ha estat dedicat a «Sociolingüística: metodologia, paradigmes i interdisciplinarietat», el 35 (2025), a «El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana», el 34 (2024), a «Llengües, mobilitat i migracions», el 32 (2022), a «L’avaluació de les polítiques lingüístiques», el 33 (2023), a «Llengua i economia», el 31 (2021), a «L’estandardologia comparada: teoria i pràctica», el 30 (2020), a les «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», el 29 (2019), a «La llengua catalana i la mundialització» i el 28 (2018), a «Llengua i poder».