Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians

Dimarts, 31 d’octubre de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona
Avel·lí Flors Mas
Universitat Oberta de Catalunya / Universitat de Barcelona
 
El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans. La tesi que presentaré en aquesta xerrada i que vaig defensar a la Universitat de Barcelona el setembre passat aprofundeix i innova en aquest camp amb una anàlisi comparativa dels processos mitjançant els quals una mostra d’adolescents catalans i valencians construeixen els seus repertoris i identitats lingüístiques i socials a partir dels seus usos lingüístics a cavall de la llar, les aules i els seus grups d’iguals, mitjançant una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius-discursius.
En un marc de despolarització sociolingüística i en què, en línies generals, les llengües juguen un rol secundari en la definició dels grups d’iguals dels adolescents, les dades indiquen que a les localitats catalanes (Mataró i Manlleu) s’hi generalitza en bona mesura una percepció de competència i de permís social per a l’ús del català que possibilita la incorporació d’usos d’aquesta llengua fora del grup dels catalanoparlants familiars. En canvi, a Castelló de la Plana l’ús del català apareix fortament restringit als usos dels catalanoparlants familiars i el castellà vehicula gairebé en exclusiva els usos entre parlants amb diferents llengües familiars i, en ocasions, fins i tot, penetra en els usos entre catalanoparlants familiars.
En la presentació oferiré una visió d’aquests i d’altres processos a través d’una lent teòrica que incorpora aportacions dels camps de la socialització lingüística (Schieffelin i Ochs 1986), la política lingüística (Spolsky 2004; Vila 2014), i d’una aproximació semi-constructivista a les identitats lingüístiques i socials (Auer 2007; Bucholtz i Hall 2005) que combine amb la noció de rol sociolingüístic desenvolupada recentment a casa nostra per Sorolla (2016).