«25 anys de normalització lingüística. Un balanç, des de la sociolingüística»
Data: dimarts 28 d’abril, a les 19.00 h
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47
Ponents:
Rafel Torner, «Balanç i legitimació de la política lingüística catalana»
Isidor Marí, «Gestió del multilingüisme i disponibilitat lingüística a les empreses catalanes»
Albert Fabà, «Cap a on hem d’anar: el paper del català, el castellà (i altres llengües) a la política lingüística de Catalunya»
Resum:
En el marc del compliment dels 25 anys de la Llei de normalització lingüística el dia 28 d’abril de 2009 va tenir lloc a la seu de l’IEC una taula rodona el sobre el balanç dels 25 anys des de la perspectiva de la sociolingüística.
El primer ponent va ser Rafel Torner que va fer un balanç de la política lingüística duta a terme al llarg d’aquests 25 anys. Així, va valorar el treball de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a càrrec d’Aina Moll en el primer període, Miquel Reniu i Lluís Jou entre d’altres, destacant la política de fets consumats que era legitimada per el període dictatorial anterior. En el balanç Rafel Torner va destacar polítiques reeixides com les relacionades amb l’escola, els mitjans de comunicació, la llei de normalització lingüística de 1983 i la distinció entre els usos lingüístics en l’àmbit privat i l’àmbit públic i també va remarcar aquelles polítiques que considera que no han donat fruits com l’aspecte transversal de la política lingüística. De la segona etapa de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya va remarcar el pas de la Direcció General a Secretaria que passa a dependre del Departament de la Presidència i la redirecció de la política lingüística cap a aspectes relacionats amb l’acolliment lingüístic que va significar l’abandonament de l’àmbit socioeconòmic.
Per acabar, Rafel Torner va fer una valoració de la política lingüística ens els últims anys i va destacar que tot i la continuïtat en els aspectes positius hi ha una falta de legitimació de la política lingüística a Catalunya que cal resoldre buscant suports de comunicació entre, per exemple, els professionals que realitzen serveis d’atenció als ciutadans.
El segon ponent, Isidor Marí, va parlar sobre la gestió del multilingüisme i disponibilitat lingüística a les empreses catalanes. En primer lloc, va situar la qüestió des d’una doble perspectiva: els drets dels consumidors a través del principi de disponibilitat lingüística i els drets dels treballadors a que se’ls reconegui les capacitats lingüístiques que tenen i a treballar en la seva llengua. Isidor Marí va reconèixer que el primer dret ha estat més desenvolupat i que el segon ha quedat més difús perquè hi ha un reconeixement del dret de llibertat d’organització de les empreses. Quant al principi de disponibilitat lingüística actualment és una fita el multilingüisme de les empreses que ja es va apuntar quan Espanya va entrar a la Unió Europea l’any 1985 però considera que la gestió lingüística a les empreses no ha estat una política de primer ordre a Catalunya.
Isidor Marí va presentar l’estudi ELAN que es va realitzar en el marc de la Unió Europea fa un any. Aquest demostra que la no aplicació de criteris multilingües a les empreses pot provocar la pèrdua de negoci per part de les empreses exportadores. Des de la càtedra de multilingüisme s’ha impulsat amb col·laboració amb altres organitzacions l’aplicació de l’estudi ELAN a Catalunya amb el nom ELAN.CAT. Els resultats provisionals de l’estudi indiquen una tendència de les empreses catalanes a fer servir l’anglès a mercats amb altres llengües com el francès, l’italià o el portuguès.
El tercer ponent, l’Albert Fabà, va presentar la seva reflexió sobre el paper del català, el castellà (i altres llengües) a la política lingüística de Catalunya i ho va fer partint d’una reflexió d’en Miquel Reniu sobre la importància del consens de l’objectiu a aconseguir. Segons el ponent no s’ha realitzat un debat prou explícit d’aquest objectiu i, a més, cal aclarir conceptes com el de normalització lingüística que considera massa ambigu.
Albert Fabà planteja la seva reflexió a mitjà o llarg termini (20 anys) i la situa a tres àmbits: les competències lingüístiques, els usos lingüístics de les organitzacions i els usos lingüístics interpersonals. Quant a les competències lingüístiques considera correcte el plantejament actual segons el qual al final de l’ensenyament la població catalana ha de conèixer correctament el català i el castellà. En segon lloc, creu que el paper del català a les organitzacions i especialment a l’administració ha de ser hegemònic i el paper del castellà ha de ser el dels drets individuals. Finalment, els usos interpersonals s’han de treballar amb les campanyes.
Per acabar, Albert Fabà va realitzar una reflexió sobre la legitimació de la política lingüística que es produeix des del moment que hi ha un consens al respecte per part del Parlament de Catalunya i perquè la política lingüística catalana no vulnera drets fonamentals de les persones.