«Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat», per Emili Boix-Fuster, coordinador del volum.
Sinopsi: Es tracta d’una bona síntesi de la situació lingüística als països de parla catalana, que es fonamenta en les dades de les enquestes d’usos lingüístics i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En són autors Albert Fabà, Miquel Àngel Pradilla, Joan Melià, Gentil Puig, Josep Manel Ballarín, Natxo Sorolla, Andreu Bosch, Noemí Ubach i Pere Comellas, a banda d’Emili Boix.
Dia i hora: Dimarts, 12 de maig de 2009, a les 18 hores 30 minuts
Lloc: Sala Puig i Cadafalch, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
El 12 de maig de 2009 es va presentar el llibre “Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat”. La presentació va anar a càrrec d’Emili Boix-Fuster, coordinador del volum, i de dos autors de capítols del llibre: Albert Fabà i Pere Comellas.
El llibre és una bona síntesi de la situació lingüística als països de parla catalana, que es fonamenta en les dades de les enquestes d’usos lingüístics i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En són autors Albert Fabà, Miquel Àngel Pradilla, Joan Melià, Gentil Puig, Josep Manel Ballarín, Natxo Sorolla, Andreu Bosch, Noemí Ubach i Pere Comellas, a banda d’Emili Boix.
La presentació va començar amb la intervenció d’Emili Boix, que va fer una introducció general al contingut del llibre. D’aquesta manera, Boix va insistir en el fet que aquestes dades del conjunt dels territoris de parla catalana proporcionaven una bona perspectiva del conjunt, perspectiva que reforçava la idea de ser els “primers del vagó de segona”, per acabar amb una conclusió sobre “quins futurs té el català”.
A continuació va parlar l’Albert Fabà, autor del capítol “Les llengües a Catalunya” on realitza una síntesi de la panoràmica sobre les dades – i evolució de les mateixes – de coneixements i usos lingüístics de la població resident a Catalunya. Quant als coneixements, l’autor va destacar les dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006, que mostren una gran asimetria entre els coneixements de català entre la població nascuda a
Catalunya i la població nascuda a l’estranger. Quant als usos, va remarcar els resultats del Panel de Desigualtats de la Fundació Bofill que mostren que aproximadament el 40 % de la població té usos principalment en català, el 40 % en castellà i el 20 % en català i castellà. I, finalment, va indicar alguns resultats sobre representacions lingüístiques d’una enquesta realitzada a Santa Coloma de Gramenet l’any 2.000.
Finalment, va parlar l’autor del capítol “El futur de la diversitat lingüística, és a dir, el futur del català”, Pere Comellas. L’autor va explicar que el capítol tracta la diversitat en relació amb les llengües amenaçades. El català s’analitza des d’aquesta perspectiva. Per a fer-ho, l’autor, va recollir dades sobre les llengües amenaçades arreu del món, i va concloure que el català es troba en un moment clar de vitalitat tot i que no es pot deixar de treballar en el seu foment i
recuperació. Així, segons l’autor el foment de la llengua catalana “ha arribat a temps” i, en aquest sentit, el català pot ser un model de supervivència d’una llengua sense estat.
Finalment, cal remarcar que l’Albert Fabà va realitzar una reflexió sobre la resta de capítols del llibre i, concretament, sobre la situació de la llengua catalana a tots els territoris.