Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

– Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h
– Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)
La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:
 
Martí Cortadellas (TFG, UB)
La transmissió del català en un barri de Badalona
Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.
 
Gerard Català Parera (TFG, UdL)
Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya
El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.
 
Berta Moya Avilés (TFG, UPF)
Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana
Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.
Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.
Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.