Nous talents en Sociolingüística catalana

Dijous, 19 de Novembre a les 19:00 a la sala Pere i Joan Coromines
Seu de l’Institut d’Estudis Catalans, al C. del Carme 47 de Barcelona, a les 19:00.
Amb aquest acte la SOCS vol iniciar de forma regular sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió es presentaran els treballs següents:
 
 
Jordi Ortiz de Antonio (TFM(UPF)
La comunitat lingüística en el gaèlic escocès:una aproximació teòrica i aplicada
El Parlament escocès va aprovar l’any 2005 la Gaelic Language (Scotland) Act per la qual es dotava el gaèlic escocès d’estatus oficial i s’iniciava una política lingüística nacional. El present treball descriu la llengua cèltica d’Escòcia en una aproximació sociolingüística, a partir del model de Spolsky (2004, 2009) de política , lingüística; analitza els criteris de definició i els models que s’han proposat per definir el concepte de comunitat lingüística i els aplica al gaèlic d’Escòcia; i defineix la concepció que n’assumeixen els tres sectors implicats en la política lingüístic a gaèlica: els agents, els teòrics i els usuaris. Amb aquesta recerca s’arriba a la conclusió que a nivell nacional o local es pot parlar d’una comunitat lingüística gaèlica en termes de delimitació sociopolítica restringida a Escòcia i de diverses comunit ats de pràctica on conflueixen usuaris de gaèlic escocès i d’altres llengües. Així mateix, la divergència en la concepció que tenen els agents, els teòrics i els usuaris no suposen, deu anys després de l’inici de la política lingüística oficial, cap fracàs de les polítiques aplicades.
 
Carlota Camarasa (TFG/UDL)
Estudi comparatiu: La llengua catalana en el sistema educatiu de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià
En aquest treball s’estudia la regulació de la llengua catalana en l’ensenyament de les comunitats autònomes que la tenen com a llengua pròpia, i en règim de cooficialitat: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Després de repassar el marc legal (constitucional i estatutari) de cada comunitat, i de fer una ullada a allò que apunten els principals textos sobre drets lingüístics en un nivell internacional, s’analitzen els dos sistemes lingüístics escolars vigents en aquests territoris: el sistema de conjunció lingüística (molt sovint conegut com a immersió, tot i que aquest és un terme la precisió del qual convé discutir) i el sistema de separació lingüística. Seguidament, es presenta el resultat de les proves de competències bàsiques efectuades en aquestes comunitats (amb l’absència significativa de dades públiques per part de darrer govern valencià) i es comparen aquests resultats amb els de les recents enquestes d’usos i coneixements lingüístics dels mateixos territoris.
L’objectiu principal del treball és, doncs, oferir una panoràmica general dels models lingüístics educatius vigents a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià, valorar la relació que s’hi estableix entre les dues llengües oficials i, per últim, mirar si hi ha una concomitància entre els resultats d’aquests sistemes (reflectits, en principi, en les proves de competències bàsiques) i els usos i coneixements generals de la llengua catalana en aquests tres territoris principals del domini lingüístic.
 
Andrea Sunyol (TFM/UAB)
Multilingüisme i ideologies de globalisme en una escola internacional a Catalunya: la construcció lingüística de la internacionalitat.
Aquest treball de fi de màster és una etnografia sociolingüística que pretén analitzar com es construeix la internacionalitat a través de les pràctiques multilingües en una escola elitista en procés d’internacionalització. Les preguntes de recerca que donen forma al treball són: quines són les pràctiques lingüístiques de l’escola; quin valor i significat hi tenen les diverses llengües; i com s’hi construeix lingüísticament, discursivament i semiòticament la internacionalitat.
És particularment interessant que l’escola estigui immersa en un canvi de model. Aquesta institució s’està construint com a internacional, però alhora necessita preservar la identificació nacional, sembla, per conservar el seu segment de mercat. Això fa que hi hagi una tensió latent entre el trilingüisme oficial que proposa, les ideologies d’igualtat entre llengües i un discurs identitari. L’atribució de valor i la mercantilització d’algunes de les varietats lingüístiques que s’hi ensenyen i s’hi parlen contribueix a establir categories lingüístiques desiguals i coincidents (llengües oficials, estrangeres, pròpies, internacionals) i a categoritzar l’autenticitat dels parlants en relació amb la llengua que parlen (locals, internacionals, nadius).
La complexitat d’un moment de canvi fa, d’una banda, que la delimitació dels espais lingüístics sigui molt visible i revela els discursos contradictoris que circulen al centre. Aquest context és ideal per examinar com cada vegada més les institucions educatives s’adapten a les exigències socials, econòmiques i polítiques de la modernitat tardana.