Vídeo amb una breu història de la SOCS elaborat el 2014.
L’antic Grup Català de Sociolingüística es manifestà per primera vegada a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada) el 1973 i es constituí arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto (agost, 1974), a impuls de Lluís V. Aracil, un dels organitzadors del Congrés, on es van presentar diferents comunicacions relacionades amb la problemàtica sociolingüística de la llengua catalana. La seva creació reflectia l’interès, en el moment que s’albirava un canvi democràtic al país, per organitzar una sociolingüística transformadora i participativa, que formés part d’un moviment històric més vast i alhora pogués ésser avantguarda de la sociolingüística arreu del món.
La SOCS ha estat i és un lloc de confluència de persones, que des de diferents disciplines (sociologia, lingüística, antropologia, psicologia, dret, ciència política, història…) han volgut descriure i canviar la realitat social de les llengües als nostres països. La sociolingüística ha estat doncs concebuda com una ciència engatjada, tant pels seus temes d’estudi, com per les actituds dels que s’hi consagren. La SOCS ha organitzat, des de la seva creació, debats i seminaris sobre tot tipus d’aspectes sociolingüístics, tant per part d’especialistes del país com d’arreu. Membres destacats de la SOCS van col·laborar en l’àmbit de llengua del Congrés de Cultura Catalana (1977-1978) i en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). La revista de la SOCS és l’anuari Treballs de Sociolingüística Catalana, que es publica des del 1977.
L’associació, des del 1991, compta amb un/a representant en el Consell Social de la Llengua Catalana, creat per la Generalitat de Catalunya.
El 24 d’abril de 1981 s’aprovaren els primers Estatuts de l’entitat. En aquell moment de legalització de l’associació, els divuit membres fundadors foren: Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Domènec J. Bernardó, Helena Calsamiglia, Jordi Carbonell, Lluís Creixell, Joan Fuster, Francesc Gimeno, Lluís López del Castillo, Joan Martí, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig, Modest Reixach, Joaquim Torres, Teresa Turell, Francesc Vallverdú i Gerard Vassalls.
Antoni Badia i Margarit, Francesc Vallverdú i Emili Boix foren els tres primers presidents de l’associació. Joaquim Torres n’exercí el càrrec entre el 2007 i el 2013, Joan Pujolar entre el 2013 i el 2019 i Miquel Àngel Pradilla entre el 2019 i el 2022. L’actual president és Miquel Àngel Pradilla. La Junta actual de l’entitat es completa amb Maria Sabaté (secretària), Luci Nussbaum (tresoreria i projecció interdisciplinària), Joan Pujolar (difusió), Avel·lí Flors (formació), Mireia Trenchs (recerca), Alexandra Monné (recerca) i Joan Costa (premis).
La SOCS, també denominada durant un temps ASOLC, és una entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans des del gener de 2008.