Dimarts, 8 de maig de 2018 a les 19:00
Sala Puig i Cadafalch, Institut d’Estudis Catalans, C. Carme 47 de Barcelona
Jordi Balló Fantova
Universitat Pompeu Fabra
Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor de comunicació audiovisual a la UPF des de 1994 i ha estat guionista i productor de cinema. Ha estat professor visitant a la Universitat de Stanford (2008) i és director del màster en Documental de Creació d’IDEC/UPF des de 1997. Director d’exposicions del CCCB entre 1998 i 2011, ha comissariat exposicions sobre cinema, entre les quals destaquen: “El segle del cinema”; “Món TV”; Totes les cartes, correspondències fílmiques” (premi Ciutat de Barcelona 2011) i “Pasolini Roma”. És coautor amb Xavier Pérez dels llibres La llavor inmortal; Jo ja he estat aquí (Premi de la Crítica Serra d’Or); Els riscos del saber; i autor d’ Imatges del silenci.
La presència de la llengua catalana en el cinema està lluny de ser normalitzada i de respondre a les expectatives del seu públic potencial i de les necessitats expressives dels seus autors. Però malgrat aquesta deficiència, intentaré encarar aquesta conferència explicant els camins ineludibles perquè una llengua cinematogràfica es consolidi: respondre amb autenticitat a les necessitats expressives de cada film i no únicament com a resultat d’una sèrie de mesures administratives i polítiques que volen substituir el desig amb la realitat. És sobre aquestes escletxes de realitat, que voldria construir el relat d’aquesta sessió que he emmarcat amb dos films que em semblen essencials: En construcció, com a film que l’any 2000 estén la idea d’un cinema documental d’autor que obre noves perspectives i Estiu 93, que l’any 2017 mostra com el cinema del real condueix a un film on la llengua apareix normalitzada i sense que això signifiqui un obstacle per la seva difusió. És a dir, en ambdós casos, la llengua sorgeix del seu curs normal, com l’única possible, sense que grinyoli el més mínim, com a resultat de l’espontaneïtat de cada projecte.
+34 932 701 620
socs@iec.cat
