+34 932 701 620 socs@iec.cat

IMG_2264(6x9)

Anna Montesinos


Dijous 17 de setembre de 2015 a les 19:00 a la seu de l’IEC al C/ Carme 47 de Barcelona (Sala Puig i Cadafalch)

Conferència de: Anna I. Montesinos López, professora del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València
La informalització del discurs, i dels costums, a les acaballes del segle XX és un fenomen complex que implica una tendència cap a estils més orals (Biber & Finegan, 1989). Així, els valors culturals contemporanis donen una alta valoració a la informalitat i hi ha un canvi predominant cap a formes oralitzants en l’escriptura (Fairclough, 1992). Les pràctiques socials electròniques han contribuït als canvis fonamentals en la distinció entre les formes parlades i escrites de la llengua. Es generen processos d’informalització o conversalització i tecnologització del discurs i en les pràctiques discursives es detecten mescles d’estils formals i informals, vocabularis tècnics i no tècnics, marcadors de familiaritat (Fairclough, 1995). Un dels contextos on aquests canvis són més palesos és en la comunicació electrònica, la qual es caracteritza per determinades formes abreujades, expressions emocionals, etc. (Crystal, 2001), per una ortografia no estàndard que representa la falta de formalitat (Yus, 2001, 2010) i per donar lloc a nous gèneres híbrids (Herring, 2004). En aquest sentit, hem analitzat el fenomen de la informalització en diferents llengües i en diferents contextos (Turney et al. 2003; Montero et al., 2009) i també els usos lingüístics i l’oralització de la llengua catalana en diversos gèneres electrònics (Montesinos, 2003a, 2003b; 2008). Aquesta tendència cap a l’oralitat es pot exemplicar amb la important reducció del nombre de paraules per frase que s’ha anat produint al llarg del temps (Baron, 2000). Així doncs, analitzem el comportament lingüístic en les xarxes socials tenint en compte paràmetres d’informalització discursiva com són la llargada dels missatges i de les frases, els renecs, els col•loquialismes, la grafia fonètica i el dialecte visual, etc.
Referències bibliogràfiques
Baron, N.S. (2000). Alphabet to Email. London: Routledge.
Biber, D. & Finegan, E. (1989). “Drift and evolution of English style: a history of three genres”. Language 65 (3), 487-517.
Crystal, D. (2001). Language and the Internet. Cambridge: Cambridge University Press.
Fairclough, N. (1992). Discourse and Social Change. Oxford: Polity Press.
Fairclough, N. (1995). Critical Discourse Analysis. London: Longman.
Herring, S. (2004). “Computer-mediated discourse analysis: an approach to researching online communities”. En Barab, S.A, Kling, R., Gray, J.H. (eds.): Designing for Virtual Communities in the Service of Learning. Cambridge, NY: Cambridge University Press. 338-376.
Montero et al. (2009). “Computer mediated communication and informalization of discourse: the influence of culture and subject matter”. Journal of Pragmatics. 41. 770-779.
Montesinos, A. (2003a). “L’ús del valencià en Internet”. En Martines, V. (coord.): Llengua, societat i ensenyament III. Symposia philologica 8. 71-88. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Montesinos, A. (2003b). “L’ortografia fonètica en català en el correu dins del correu i del fòrum electrònics”. En Posteguillo, S. et al. (ed.). Internet in Linguistics, Translation and Literary Studies. Estudis Filològics 16, Castelló: Universitat Jaume I. 267-272.
Montesinos, A. (2008). “El discurs de les TIC: Un model de llengua”. En Ensenyament de la llengua i de la literatura, traducció i noves tecnologies. Symposia philologica 16. 203-224. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Turney, E. et al. (2003). “Digital genres across cultures”. En Posteguillo, S. et al. (eds.): Internet in Linguistics, Translation and Literary Studies. Estudis Filològics 16, Castelló: Universitat Jaume I. 411-420.
Yus, F. (2001). Ciberpragmática. Barcelona: Ariel.
Yus, F. (2010). Ciberpragmática 2.0: Nuevos usos del lenguaje en Internet. Barcelona: Ariel.