Rafael L. Ninyoles ens ha deixat. Els darrers temps la seua salut precària presagiava un desenllaç poc falaguer. Tanmateix, de fa un parell d’anys si més no, el món acadèmic i cívic ha maldat per homenatjar la figura i l’obra d’un intel·lectual imponent. Allunyat dels mandarinats universitaris, menystingut per una administració que el va recloure en la solitud d’un despatx resclosit, Ninyoles ha anat recordant-nos la vigència d’unes aportacions d’avantguarda a l’hora d’escrutar temes tan punyents com la interpretació del conflicte lingüístic, la influència de l’estructura social i les relacions de poder en la gestió dels ecosistemes multilingües, la importància de les dinàmiques socioeconòmiques en l’ús i el desús de les llengües, el debat sobre la comunitat lingüística com a comunitat d’interessos, etc.
La seua obra, bastida en una fase de vitalitat intel·lectual especialment activa entre els darrers anys de la dècada dels seixanta i els primers de la dècada dels noranta del segle passat, va esdevenir un “paradigma de referència” per als investigadors socials. Efectivament, Toni Mollà encertava a l’hora d’etiquetar un llegat ingent que ens ha fornit títols com Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma y poder social (1972 ), Estructura social y política lingüística (1975), Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol (1976), Cuatro lenguas para un estado (1977), Madre España (1979) i El País Valencià a l’eix mediterrani (1992), entre d’altres aportacions més centrades en la caracterització de l’estructura social de les comarques centrals del País Valencià i el seu epicentre, València.
La SOCS, de bracet amb la Xarxa CRUSCAT i la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, els dies 15, 16 i 17 d’octubre, va voler enaltir l’aportació de Ninyoles tot propiciant la celebració de tres conferències commemoratives del 50è aniversari de la publicació del llibre Conflicte lingüístic valencià. Així, la valoració de la vigència de la sociolingüística del conflicte va motivar unes reflexions apressades sobre la vigoria dels plantejaments d’un dels seus principals valedors.
Amarats per la tristor del decés, des de la SOCS volem traslladar el nostre condol a la família i els amics. Sit tibi terra levis.
Miquel Àngel Pradilla, president de la SOCS