Helena Calsamiglia Blancafort ens ha deixat el dia 24 d’octubre. La recordarem com a gran professional de l’anàlisi del discurs, i també, particularment, com a persona que va portar a Catalunya l’etnografia de la comunicació, a partir de seva estada al costat de J. Gumperz a la Universitat de Berkely, Califòrnia. Eren moments, 1975-1976, en que membres del Grup Català de Sociolingüística treballaven intensament per explicar la situació sociolingüística de Catalunya. L’Helena, junt amb la seva companya Amparo Tuson, inspirades pels ensenyaments de Gumperz, van emprendre un treball etnogràfic per descriure els usos lingüístics de joves habitants de Sant Andreu del Palomar (Barcelona). Aquesta recerca –que va constituir la tesina d’ambdues amigues, dirigida per Antoni Maria Badia i Margarit– va ser la primera realitzada a Catalunya amb un enfocament alhora etnogràfic i de la sociolingüística interaccional. D’altres membres de la SOCS vam seguir la seva petja.
L’Helena ha estat una activista intel·lectual: ha escrit un llibre de memòries, Geografías e historias (1945-1975); ha publicat nombrosos articles i, junt amb Amparo Tuson, un manual d’obligada consulta per a qui treballa en anàlisi del discurs, Las cosas del decir; ha animat seminaris, xarxes i grups de recerca, i fomentat el creixement dels estudis del discurs, des de les universitats Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra. En el seu darrer acte acadèmic, al congrés EDiSo, celebrat a Barcelona el juny d’enguany, alhora que es presentava l’enregistrament d’un d’aquest seminaris, en el qual va participar John Gumperz, l’Helena va fer un recorregut il·lustratiu d’una part de la seva trajectòria professional: converses amb John Gumperz.
Ens deixa el seu alè com a professional, companya i amiga.
Luci Nussbaum i Joan Pujolar
+34 932 701 620
socs@iec.cat
