La Societat Catalana de Sociolingüística celebra enguany el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974. Amb aquest acte es va iniciar la commemoració, que inclou diverses jornades fins al novembre de 2014. L’acte es va celebrar a l’IEC el 27 de març de 2014.
L’enregistrament sencer de l’acte el trobareu en el vídeo d’aquest enllaç:
El Grup Català de Sociolingüística constituí l’avantguarda de la introducció de la sociolingüística als països de parla catalana en un moment de canvi polític i en el context de les mobilitzacions de l’Assemblea de Catalunya i del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). El 2004 es convertí en l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que més tard canviaria el seu nom a “Societat Catalana de Sociolingüística” en integrar-se a l’IEC. Entre els seus membres fundadors s’hi compten Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Francesc Vallverdú, Joaquim Torres, Joan Martí, Jordi Carbonell, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig i Modest Reixach. També hi han estat vinculats al llarg dels anys molts altres membres de la Secció Filològica de l’IEC, com Joan Fuster, Isidor Marí, Joan Albert Argenter, Miquel-Àngel Pradilla i Lluís B. Polanco, així com estudiosos rellevants com Amparo Tusón i Helena Calsamiglia. Antoni Maria Badia i Margarit en fou el primer president del grup i posteriorment ho han estat els sociolingüistes Francesc Vallverdú, Emili Boix, Joaquim Torres i, actualment des del 2013, Joan Pujolar. A la SOCS s’hi han anat incorporant les successives generacions de sociolingüistes de totes les orientacions: antropològica, variacionista, sociològica, educativa, de planificació, de ciència política i de psicologia social. Per bé que ha estat principalment una societat científica, s’ha distingit pel seu contacte continuat amb moviments socials i polítics. Ha fornit la base intel·lectual per a la concepció de les polítiques lingüístiques als països de parla catalana, i ha mantingut també un contacte constant amb l’activisme i el voluntariat lingüístic.
Dijous, 27 de març a les 18:00, Sala Pi i Sunyer
Acte del 40è aniversari del Grup Català de Sociolingüística
Presideix: Joandomènec Ros, president de l’IEC
Intervé: Joan Pujolar, president de la Societat Catalana de Sociolingüística
Projecció de vídeo explicatiu
Intervé: Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística
Conferència: La sociolingüística catalana de la resistència a la institucionalització
Presenta: Joaquim Torres, expresident de la SOCS
Intervé: Francesc Vallverdú, expresident de la SOCS
Intervé: Emili Boix, expresident de la SOCS
Dijous, 8 de maig a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch
L’etnografia de la comunicació en la sociolingüística catalana
Modera: Joan Pujolar, president de la SOCS
Intervé: Amparo Tusón (Universitat Autònoma de Barcelona)
Intervé: Luci Nussbaum (Universitat Autònoma de Barcelona)
http: / /blogs. iec. cat/socs/
C/ Carme 47 08001 Barcelona SOCS@iec.cat
Intervé: Helena Calsamiglia (Universitat Pompeu Fabra)
Dijous, 5 de juny a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch
Els estudis de demolingüística en la sociolingüística catalana
Modera: Albert Fabà (Sociolingüista i membre de la junta de la SOCS)
Intervé: Joaquim Torres, expresident de la SOCS
Dijous, 16 d’octubre a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch
Els estudis de llengua i dret durant els quaranta anys del Grup Català
de Sociolingüistica
Modera: Joan Argenter (Universitat Autònoma de Barcelona)
Intervé: Antoni Milian Massana (Universitat Autònoma de Barcelona)
Intervé: Carles Duarte i Montserrat (Escriptor i fundador de la Revista de
Llengua i Dret)
Dijous, 20 de Novembre a les 19:00, Sala Pi i Sunyer
Cloenda: De la sociolingüística del conflicte a la sociolingüística del
multilingüisme: visions passades, presents i futures del contacte de
llengües
Modera: Elvira Riera (Societat Catalana de Sociolingüística)
Intervé: Xavier Vila (Universitat de Barcelona)
Intervé: Isidor Marí (Universitat Oberta de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans)