«Pluralitat, benestar i política lingüística», a càrrec d’Elvira Riera, autora del llibre Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable.
Relator de la conferència: Albert Branchadell.
Aquest acte va estar coorganitzat amb la Xarxa Cruscat.
Data: dimecres, 10 de juny de 2009, a les 18.30 hores.
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
Sinopsi:
La pluralitat és inherent a les societats modernes i per això gestionar-la és un repte ineludible per als governs. Atès que la mundialització debilita el poder dels estats i fa més conscients els individus del seu dret a ser diferents, les polítiques del benestar –entès com un conjunt d’aspectes econòmics i culturals- són rellevants per als governs, ja que la satisfacció dels ciutadans reverteix en el seu sentit de pertinença i de lleialtat a les comunitats polítiques i, per tant, contribueix a enfortir-les. La política lingüística, com a política pública, és una política social orientada al benestar de les persones. També és una política orientada a preservar un bé comú, la llengua o les llengües que són patrimoni cultural d’un territori. Els dos enfocaments (que podríem denominar cívic i ètnic, adoptant terminologia quebequesa) coexisteixen i s’interrelacionen. La seva confluència determinarà com es gestiona la convivència de llengües en una comunitat política, i quines mesures cal prendre per garantir-ne la sostenibilitat.
Des dels anys 80 la societat catalana ha canviat extraordinàriament, tant pel que fa a la composició demogràfica com als valors, les percepcions i les identitats, i també a les expectatives de comunicació amb públics potencials progressivament més amplis. Per això convé repensar alguns dels aspectes teòrics i discursius de les nostres polítiques lingüístiques.
L’objectiu d’aquest seminari va ser oferir un enfocament per convidar a una reflexió al voltant de qüestions del tipus: com és la societat per a la qual treballem? Quines són les percepcions i voluntats de la ciutadania i fins a quin punt el govern hi ha d’influir? Quina és la pluralitat sostenible que volem?
Es tractava de posar sobre la taula elements per al debat del que podria ser –per utilitzar un terme que em sembla interessant- una política lingüística responsable.