A França existeix un col•lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a radicar-se al Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i esperonats també per les condicions més propícies que van trobar a França arran de la Revolució del 1789.
Des de l’inici del periple itinerant es van constituir dues grans rutes o circuits a partir de fires i mercats que van escampar els gitanos catalans pel sud de França: una que partia de Perpinyà i corria paral•lela a la costa mediterrània, amb Besiers, Montpeller i Nimes com a ciutats principals, fins a Niça, i una altra que de Perpinyà anava cap a Tolosa de Llenguadoc, amb Lesinyà i Carcassona com a ciutats intermèdies, i que després es va prolongar cap a Montalban, Bordeus i Perigús, seguint la Garona i la regió del curs baix de la Dordonya.
Perpinyà ha estat en tot moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col•lectiu perpinyanès, que parla un etnolecte propi basat en el rossellonès, amb molts elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès, especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del territori mare.
Hi ha un grup de gitanos catalans de França que no ha tingut Perpinyà com a base, sinó que ha entrat al país a través dels passos del Pirineu central procedent de les comarques de Lleida i de la ribera del Cinca, que parlen un català nord-occidental amb aportacions aragoneses i alguns elements propis. Aquest està avui radicat majoritàriament a Saint-Gaudens, Montalban i Villeneuve-sur-Lot.
Eugeni Casanova Solanes, periodista, doctor per la UAB i actualment professor de la Universitat de Lleida ens parlarà, entre d’altres, de la situació sociolingüística de les diferents comunitats.
+34 932 701 620
socs@iec.cat
