Dilluns, 29 de maig de 2023. 18:00. En línia.
Enllaç: https://us02web.zoom.us/j/86966700933?pwd=S2hWQTZUYkVxZDF3UzAwc3dRaElJQT09
Aquesta tesi té com a objectiu determinar quin paper van tenir la reflexió de Joan Fuster sobre la traducció i la seva activitat com a traductor i promotor de traduccions en el procés de normalització del circuit literari català per tal d’obtenir una visió més àmplia de la seva aportació a la llengua i a la literatura catalanes. Alhora, aquest objectiu ens ha portat a descriure el seu model de llengua literària i la seva manera d’aproximar-se a les obres originals en dues de les traduccions que va dur a terme: La pesta (1962) i L’estrany (1967) d’Albert Camus. En la primera part de la xerrada exposarem la seva singular i complexa concepció sobre la llengua literària i l’evolució que han tingut seus plantejaments al llarg dels anys, tenint en compte les aportacions d’estudis previs rellevants com són els de Vicent Simbor (2012) i Antoni Ferrando (2018). A continuació, analitzarem alguns exemples il·lustratius de com el model de llengua de Fuster —una prosa literària que ell defineix com “neutra”, “neta, flexible i eficaç” per a qualsevol lector del domini— es materialitza en les seves traduccions.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Francesca Cerdà Mollà (Xàtiva, 1994) és graduada en Traducció i Interpretació (2016) i doctora en Traducció i Ciències del Llenguatge (2022) per la Universitat Pompeu Fabra. La seva tesi doctoral, centrada en la faceta traductora de Joan Fuster, ha obtingut la qualificació d’excel·lent amb menció cum laude i el Premi a la millor tesi doctoral escrita en català de la UPF (2022). A més, ha cursat un màster en Estudis de Traducció (2017, UPF), un màster en Ensenyament de Català com a Primera i Segona Llengua (2019, UB-UAB-UVic) i actualment està finalitzant el Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària en l’especialitat de llengua i literatura catalanes (UPF).
Des del 2016 s’ha dedicat a l’ensenyament de llengües i de traducció: inicialment com a docent i investigadora predoctoral FPU al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF; després com a tècnica de normalització lingüística al Consorci per la Normalització Lingüística, i darrerament en l’educació secundària. Com a investigadora, forma part del Grup d’estudis de traducció, recepció i literatura catalana (TRILCAT). La seua recerca se centra en l’estudi de la traducció literària al català durant el segle XX des d’una perspectiva valenciana, interès que l’ha duta a oferir un primer esbós de la història de la traducció valenciana contemporània al català com a part de la seva tesi doctoral.